Els pics i carenes de la vall del Madriu-Perafita-Claror proporcionen a l’aficionat a l’escalada i el muntanyisme força possibilitats de practicar aquests esports durant tot l’any. Hi ha diverses zones de l’espai protegit on escaladors i alpinistes poden trobar vies de diferents graus de dificultat, des de pràcticament el nivell més baix, idoni per l’aprenentatge, fins a nivells extrems, on les característiques de la roca i les condicions climàtiques permeten la pràctica de l’escalada esportiva i d’ascensions per a les quals convenen coneixements sobre les tècniques i l’equipament necessaris per a l’alta muntanya.

ZONES D’ESCALADA I VIES FERRADES:

  • Boulder”(bloc) de Coll Jovell

A l’últim revolt de la carretera d’Engolasters s’ha d’agafar el GR11 en direcció sud-est, cap a Coll Jovell; després d’una caminada d’uns quinze minuts s’arriba a la zona d’escalada: petites parets granítiques, de sis a divuit metres de llarg, amb un total de quaranta-una vies obertes, amb graus de dificultat que van des del quart fins al vuitè. L’àrea, situada a 1.620 metres d’altitud i amb exposició nord-oest, està dividida en cinc sectors: Figa, Festa, Del Sostre, Frankfurt i Can Faltegan. Els quatre primers es troben a peu del camí de Coll Jovell, mentre que per arribar al sector Can Faltegan, situat just a sota del Frankfurt, cal agafar el camí que baixa cap a Escaldes-Engordany.

  • Agulles d’Engolasters

Des del mateix punt de partida que per anar al bloc de Coll Jovell, on hi ha l’aparcament del circuit de les fonts, cal seguir el camí que s’endinsa en direcció est. Al cap d’uns quinze minuts, i després d’un tram final una mica més pendent, s’arriba al peu de les Agulles d’Engolasters, a 1.740 metres d’alçada. Hi ha disset vies amb exposició nord-oest, equipades amb parabolts d’M10 per la Federació Andorrana de Muntanyisme. Els graus de dificultat van des del quart fins al 6b+, i els llargs oscil·len entre els quinze i els trenta metres.

  • Pic de Ríbuls

El pic de Ríbuls (2.827) és un dels cims que tanquen el circ dels Pessons. L’aproximació més habitual és des de l’aparcament de l’estació de Grau Roig: es puja fins a l’Estany Primer i després de vorejar la riba es deixa el camí, que segueix cap a la dreta, per continuar pel mig de la vall seguint el curs del rierol. Després d’hora i mitja de camí, aproximadament, s’arriba al peu de la paret. L’escalada es desenvolupa principalment en fissura i diedre, i és recomanable portar equipament per al fred, fins i tot en ple estiu, per l’alçada i l’exposició de les vies. Un cop s’assoleix el cim, el descens es fa seguint la carena en direcció est fins al coll, i des d’aquí es baixa per un fort pendent seguint una traça de camí en direcció nord fins al peu de la paret.

  • Via “Amanecer” (180 metres)

Via de cinquè i cinquè superior amb un pas de sisè que puja per la placa de grans dimensions que hi ha al mig del vessant est. Està equipada amb claus i espits. Cal portar deu bagues exprés, material per a les reunions i un joc de fissurers. Tres quatre llargs, de quaranta metres els dos primers i de cinquanta metres els dos altres, i des de la darrera reunió cal muntar un ràpel d’uns 15 metres per baixar de l’esperó i assolir el cim.

  • Via “Sol Solet” (150 metres)

La via puja a uns vint metres de la via “Amanecer” pel mig de la pilastra que sobresurt entre el gran diedre que talla tota la paret i el diedre més petit de l’esquerra, al costat de la placa. A dalt de la pilastra cal superar un desplom abans d’arribar a un tram més fàcil que enllaça amb la tercera reunió de la via “Amanecer” i seguir el recorregut d’aquesta fins al cim. La dificultat de la via és cinquè superior, amb passos d’A2. Està equipada amb claus i bagues de cordino. Cal dur deu bagues exprés, material per les reunions, un joc de fissures i alguns claus.

  • Directa a l’esperó N-O (270 metres)

La via comença en el punt més baix de l’esperó i a partir del cinquè llarg segueix el recorregut de la clàssica. Els quatre primers llargs tenen entre 15 i 25 metres, amb dificultat de quart, cinquè i cinquè superior, tret del primer tram, de tercer grau. Està equipada amb claus i cal portar deu bagues exprés, material per les reunions, un joc de fissures i un joc de friends.

  • Clàssica a l’esperó N-O (240 metres)

Escalada de tercer i quart, amb alguns trams de cinquè, que arrenca de la canal que hi ha a la dreta de l’esperó. La canal sovint està humida i s’hi pot trobar neu al peu de la paret fins començament d’estiu. La via ofereix cinc llargs d’entre trenta i quaranta metres i està equipada amb claus. Són necessàries vuit bagues exprés, material per a les reunions i un joc de fissurers. Al final de la via cal muntar un ràpel de prop de quinze metres per baixar de l’esperó i seguir la carena fins al cim.

  • Roc de la Guilla

És un conjunt rocós de granit, amb exposició oest i situat a 1.400 metres, on hi ha obertes un total de 33 vies, equipades amb parabolts d’M10, de llargàries que van dels 6 als 25 metres i que permeten practicar diferents modalitats d’escalada. Hi ha vies de diverses gradacions de 5, 6 i 7. Integren la zona d’escalada tres sectors: El Rebedor, Fa Temps, i Can Caire.

Captura de pantalla 2013-11-28 a la(s) 12.57.03

VIES FERRADES:

  • Roc d’Esquers

Via ferrada orientada al sud-oest, de nivell entre fàcil i mitjà. Per arribar-hi cal sortir del camí de les Molleres i a una cinquantena de metres agafar el camí de la dreta i seguir-lo una deu minuts fins al peu de la via. El desnivell és de 250 metres fins al 1.780 d’alçada del cim. L’ascens pot durar entre una hora i tres quarts i dues hores; el descens a peu, en canvi, es fa en una hora. Hi ha una àrea de repòs cap a les tres quartes parts de l’ascensió, i cal travessar un pont tibetà per fer el cim.

ESCALADES HIVERNALS:

  • Pic dels Pessons pel corredor Oriol Majó

Es tracta d’un corredor de neu i gel a la paret nord del pic dels Pessons. El temps d’aproximació és d’unes dues hores- és convenient anar-hi equipats amb esquís o raquetes de neu- des de l’aparcament de Grau Roig. El desnivell de la via se situa en 200 metres, amb una inclinació constant d’entre 50 i 55 graus però amb algun passatge de 60 graus en mixt (gel i roca). En els darrers vint metres la inclinació arriba a 80 per cent fins a la cornisa. El material necessari inclou piolets i grampons tècnics, corda, casc, algun cargol de gel, un parell d’àncores i un joc de fissurers. El temps per a l’ascensió és d’entre dues i tres hores, i el descens es pot fer per la canal dels Isards, entre el pic de Pessons i el de Ríbuls, tot i que també es pot baixar per la collada de Pessons.

  • Pic dels Pessons pel corredor Nord

Via situada entre el corredor de Oriol Majó i la canal dels Isards, d’ascensió relativament fàcil fins al tram final, on una cornisa gegantina sol tancar el pas de sortida. En aquest cas, cal continuar per l’esperó de neu de l’esquerra, amb forta inclinació. La resta de la via té un pendent sostingut d’entre 40 i 45 graus. No és gens recomanable intentar l’escalada després d’una gran nevada o bé amb molta calor, per l’elevat risc d’allaus. El desnivell total és d’uns 200 metres i el temps de via pot oscil·lar entre una i dues hores, segons l’estat de la neu. L’equipament imprescindible consta de piolets i grampons tècnics, corda, casc, cargols de neu i un parell d’àncores.

  • Pic de Montmalús pel corredor nord-oest

El corredor, de 250 metres de desnivell, es troba encaixat entre dos esperons rocosos, amb un pendent que no sobrepassa els 40 graus, fins al tram final, força espectacular, on la inclinació pot superar els 50 graus. El temps d’ascensió oscil·la entre una i dues hores, segons les condicions de la neu. S’hi accedeix des de l’Estany Primer pel camí que surt cap a l’esquerra en direcció sud, després d’una aproximació d’una hora i mitja. El descens segueix la via normal del coll de Montmalús. Piolets, grampons, casc, corda i alguna àncora de neu integren el material recomanat.

  • Pic de Montmalús pel corredor Occitània

Via estreta i encaixonada, situada a la dreta del corredor nord-oest, amb una inclinació constant d’uns 55 graus. Segons l’època de l’any, és possible trobar-hi algun tram en mixt i algun ressalt curt de dificultat superior a la resta de la via. El darrer tram és comú al corredor nord-oest, amb el qual conflueix en un collet a prop de la carena. Es triga entre una hora i mitja i dues hores a superar els 160 metres de desnivell de la via. L’equipament necessari consta de piolets i grampons tècnics, corda, casc, algun cargol de gel, un parell d’àncores, dos o tres pitons de roca i un joc de fissures.

  • Pic del Cubil pel corredor sud-est

El pic de Cubil i el pic Baix del Cubil tanquen el circ dels Pessons pel vessant nord. S’hi accedeix pel camí que parteix cap a la dreta des de l’Estany Primer, després d’una hora i mitja d’aproximació. El corredor sud-oest és un pendent de neu de 300 metres, amb una inclinació que varia en trams entre els 40 i els 50 graus i que no presenta dificultats destacables, tret de les cornises que es formen al final de la via. Per a l’ascensió es pot trigar entre una hora i una hora i mitja, i es recomana anar-hi equipats amb piolet, grampons, casc, corda i un parell d’àncores. Per baixar cal anar a trobar el coll que hi ha entre el cim i el pic d’Ensagents, a l’esquerra, i seguir per un pendent marcat, d’uns 200m, en el vessant de Pessons.

  • Pic del Cubil pel corredor nord

Via d’aproximació llarga -unes tres hores des de la carretera-, tot i que es pot reduir considerablement si s’agafa el telecadira del Cubil. L’ascensió també és llarga: cal superar 400 metres de desnivell, per a la qual cosa es necessitaran unes dues hores més o menys, segons les condicions de la neu. L’ascensió, tanmateix, no presenta gaires dificultats. Es tracta d’un pendent de neu amb un desnivell mitjà d’uns 40 graus i algun ressalt una mica més inclinat, que puja directament des del peu del pic fins a la carena. La ruta de descens més recomanable és l’aresta nord-oest, llarga però sense cap dificultat. També es pot baixar pel corredor de la Diagonal, situat just a la dreta del corredor nord, i amb una inclinació d’uns 35 graus.

  • Tosa del Braibal per corredor Spaguetti Bolognesa

Des de les bordes del castelar, als Cortals d’Encamp, se segueix el camí senyalitzat fins al refugi dels Agols; des d’aquest punt cal caminar encara mitja hora fins al peu de la canal. En total, l’aproximació a la via és d’unes dues hores o dues hores i mitja, segons l’estat de la neu. La via, amb un desnivell de 250 metres, comença amb una rampa d’uns cent metres amb una inclinació d’uns 50 graus, al final de la qual es munta la primera reunió. Tot seguit, cal superar algun pas tercer en roca per accedir al corredor glaçat, amb un pendent de 45 graus, que condueix a la segona reunió, trenta metres més amunt. Fins a la tercera reunió, al peu d’un petit mur, cal pujar una rampa d’uns vuitanta metres i un pendent del 65 per cent. Des d’aquí hi ha dues opcions: la via normal, que segueix cap a la dreta amb algun pas de quart i rampes de 65 graus, o bé seguir la variant Spagetti Carbonara, més directa i difícil, que s’enfila per un canaló estret de 70 graus amb passos de quart superior. El descens segueix la carena en direcció nord-oest, per anar a trobar el camí que ve de Coll Jovell i tornar al Refugi. L’ascensió pot durar entre dues i tres hores i cal anar equipats amb piolet, grampons, casc, corda, tascons i friends.

  • Tosa del Braibal. Esperó nord a la punta Rosly

Des del refugi de les Agols se surt en direcció sud-oest fins arribar al peu de la carena que uneix la Tosa del Braibal amb el cap de les Agols. Al bell mig d’aquesta carena hi destaca l’esperó de la punta Rosly, de 200 metres de desnivell i d’ascensió molt difícil interior. El primer llarg, de 40 metres, comença amb dificultats de 3+ i 4, i segueix el fil de l’esperó i una placa per continuar per una fissura obliqua amb un pas de cinquè. Cal progressar cap a l’esquerra per, posteriorment, recuperar el fil de l’esperó per un sistema de fissures horitzontals. Una fissura vertical amb passos de 5 i 5+ condueix a un ressalt on es munta la primera reunió. Segueixen tres llargs de 40 metres no gaire complicats fins al peu de dos diedres. Cal pujar pel de l’esquerra i superar una bavaresa de cinquè fins a sota d’un esplom que s’evita amb un flanqueig cap a l’esquerra. La reunió es munta al capdamunt del desplom per sortir tot seguit per la dreta i anar a trobar l’últim bloc gros de l’esperó. Es puja per una placa amb una fissura cega fins a una altra d’horitzontal que cal seguir uns dos metres cap a l’esquerra per assolir el final de les dificultats i ascendir fàcilment al cim. El descens es fa per l’est fins a una collada on neix una canal ampla i fàcil, amb un gran bloc característic al mig, que baixa fins a la vall de les Agols. L’ascensió pot durar unes dues hores i convé portar cinc bagues exprés, cinc més de variades i un joc d’empotradors.

ASCENSIONS:

  • Pic de Monturull (Torre dels Soldats)

Des del pont de Sassanat se segueix el GR7 fins a Entremesaigües, on cal girar a la dreta per iniciar la pujada al refugi de Perafita i l’Estany de la Nou. Un cop arribats a l’estany, se segueixen les fites del GRP fins al refugi de Claror, i des d’aquí es remunta la tartera que baixa del pic Negre fins a assolir el coll. Després només cal seguir l’ampla carena fins al cim. El descens es fa per la mateixa ruta.

Temps aproximat: 8 hores (es pot fer en dos dies, fent nit al refugi de Claror)
Desnivell: 1.350 metres

Dificultat: mitjana

  • Pic de la Portelleta (Tossa Plana de Lles)

Es remunta el curs del Madriu fins al refugi del riu dels Orris, on es travessa el riu i se segueix cap al sud, remuntant pendents d’herba i patamolls fins a la zona superior de tarteres. Una canal pedregosa i força pendent condueix al port de Setut, des d’on s’ha de tombar cap a l’est seguint el fil de la cresta rocosa (però fàcil) fins al pic de Setut. L’ascenció continua en direcció sud-est, i cap a l’est poc després, per l’aresta gairebé plana i la rampa herbosa que duu al cim. Pel descens cal agafar pendents fàcils, al nord-est, que condueixen a la collada de la Portelleta, i des d’aquí baixar una rampa costeruda de pedra fina fins al peu del circ de la Portelleta, per continuar en direcció nord fins al riu Madriu.

Temps aproximat: 2 hores (des de Setut fins al cim)
Desnivell: 600 metres

Dificultat: fàcil

  • La Muga, per l’aresta Nord-Est

Des del refugi de l’Illa s’agafa el camí que surt el sud-est en direcció al port de Vallcivera. Es travessa el port i se segueix en diagonal cap a la dreta, en direcció al vessant nord-oest de la Muga fins al peu de l’aresta que destaca a l’esquerra. El primer tram, força aeri, guanya alçada ràpidament entre gendarmes i bretxes, tot i que no presenta grans dificultats. A partir d’aquí, l’aresta es va eixamplant de mica en mica fins al cim. El descens es fa per l’aresta oest fins al coll de la Muga i es desfà camí fins al coll de Vallcivera i el refugi.

Temps aproximat: 2 hores (des del refugi)
Desnivell: 400 metres
Dificultat: fàcil-mitjana
  • Pic de les Àgols

Pujar per la Carretera dels Cortals d’Encamp (CS220) fins a la carretera de les Pardines (PK 3,5). Trobem uns dipòsits d’aigua i s’ha d’agafar el camí que hi ha a la seva esquerra, marcat amb punts grocs, fins trobar el camí de les Agols. Seguir el camí fins el refugi de les Agols. Un cop al refugi seguir les indicacions del pic de les Agols, passant per la cresta de l’estany Blau, arribarem als estanys Forcats des d’on es pot divisar el refugi i l’estany de l’Illa.

Temps aproximat: 5 hores
Desnivell: 1.100 metres

Dificultat: fàcil

  • Alt del Griu i Pic d’Ensagents

A la Carretera dels Cortals d’Encamp (CS220), a l’alçada del rocòdrom iniciar el camí cap al riu, travessant un pont suspès. Seguir la pista fins trobar un rètol de fusta que indica camí del bosc del Campeà. Seguir els punts grocs fins arribar al Prat de Baix i seguir per on un rètol de fusta indica a l’esquerra, Collada d’Entinyola i arribar als estanys d’Ensagents. Des d’aquí pujar al pic del Griu seguint el camí de l’esquerra. Baixar seguint la carena per arribar a les Collades Baixes d’Emportona, i finalment arribar al pic d’Ensagents. Si es vol, continuar per la carena fins la Collada dels Pessons.

Temps aproximat: 4 hores
Desnivell: 700 metres
Dificultat: mitjana-alta