La vall del Madriu-Perafita-Claror va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 2004 atenent al seu valor paisatgístic. La preservació d’una vall major en la seva totalitat és un fet insòlit, i l’únic cas que s’ha donat als Pirineus.

Està situada al sud-est d’Andorra i ocupa una superfície de 4.247 ha. Aquest territori coincideix amb la conca hidrogràfica del riu Madriu, representa prop d’un 10 % de la superfície d’Andorra, i es reparteix entre terrenys de les parròquies d’Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.

A l’entorn d’aquest espai s’ha definit una zona perifèrica de protecció que té una superfície de 4.092 ha.

La suma de les superfícies de la zona central més la zona perifèrica representa gairebé una cinquena part del territori andorrà.

Plano andorra Plano madriu

(Font: Govern d’Andorra)

La propietat de la terra de la vall del Madriu-Perafita-Claror és comunal aproximadament en un 99 % de la seva superfície. La resta, al voltant d’un 1 %, pertany a gairebé una trentena de propietaris particulars, i cobreix poc més de 42 ha de terreny de fons de vall, situat a la parròquia d’Escaldes-Engordany.

La història de la vall és la història d’Andorra. Al llarg dels seus dotze kilòmetres anem trobant vestigis de cadascun dels diferents períodes històrics, i empremtes d’aquells temps difícils on els seus habitants lluitaven constantment per treure profit de la terra.

L’interès essencial de la vall d’origen glacial, que drena la conca secundària més gran d’Andorra, es fonamenta en la densitat elevada d’elements de valor patrimonial naturals i culturals que apareixen concentrats, en un estat de conservació excel·lent, en una superfície relativament petita de 4.247 hectàrees. Aquesta conca ve definida pel riu Madriu i pel seu afluent més important, el riu de Perafita, els quals s’uneixen a Entremesaigües.

Les geleres han modelat el relleu d’aquesta zona, variat i espectacular. El resultat ha estat una gran diversitat de condicions i microclimes, derivats de la variabilitat de l’altitud (1.845m de desnivell entre el punt més alt i el més baix de la vall) i de l’orientació (gran diferència entre solanes i obagues per la disposició est-oest de la vall principal).

L’aigua també juga un paper important a la vall, amb la presència de nombrosos estanys, rius i rierols, petites cascades, molleres i patamolls.

Des de qualsevol indret de la vall es pot gaudir de l’entorn paisatgístic contemplant al voltant. Punts des dels que es pot obtenir un bon angle de visió són Coll Jovell, amb una bona vista sobre la zona de Ràmio, la tosa de Braibal, el port de Vall Civera, el port de Perafita, la Portella Blanca i la Torre dels Soldats. Entre els pics destaquen el pic de la Portelleta, el pic dels Estanyons, el pic de la Maiana, el pic de Montmalús, el pic de l’Áliga, el pic de la Menera o la collada de Gargantillar.

Aquest paisatge ric i variat es pot dividir en tres vistes:

la supra-forestal, que es troba per sobre dels 2400 metres, on predominen el desert mineral, els prats d’alta muntanya, els estanys i les formes de la geomorfologia,

el paisatge de les vessants, composat per bosc compacte, amb un fort contrast entre les obagues i les solanes, i amb corredors d’allaus en les vessants més abruptes,

la de fons de vall, traçat per les aigües dels rius Madriu i Perafita, que mostra el diàleg continuat entre l’home i la natura, entre els escassos recursos naturals i el seu aprofitament per a la subsistència dels habitants de la vall.

Gràcies a aquesta gran varietat de paisatges, al Madriu-Perafita-Claror es troba representada una gran varietat d’hàbitats i de fauna, amb exemplars força amenaçats i fins i tot en perill d’extinció. Aquest fet, així com que són diverses les espècies vegetals i els hàbitats que estan catalogats, confirma la fragilitat del paisatge cultural de la vall, que demana tenir molta prudència a l’hora de preveure qualsevol acció que s’hi vulgui dur a terme.