Gràcies a la gran varietat de microclimes i hàbitats de la vall, al Madriu-Perafita-Claror, es troba representada una gran varietat de la fauna dels Pirineus, sigui per habitatge, per anidament o per lloc de pas per les espècies migratòries, amb exemplars força amenaçats, no tant sols en l’entorn immediat sinó també en el conjunt del continent europeu.

S’han identificat tres espècies de peixos, cinc d’amfibis, vuit de rèptils, seixanta-un d’ocells que nidifiquen i vint-i-sis de mamífers. El 70 % de les espècies animals d’Andorra estan identificades sobre aquest 10 % del territori nacional. Aquesta dada contundent posa de relleu l’extraordinària importància biològica i mediambiental de la vall.

A continuació un breu catàleg de les espècies que habiten la vall:

Rèptils:

Vuit espècies de rèptils han estat censats a la vall. Els més abundants són les sargantanes roquera (Podarcis muralis) i ibericoprovençal (Podarcis hispanica) que podem trobar a les roques i murs de pedra seca. Als llocs més oberts de les zones més baixes de la vall també podem trobar el llangardaix ocel·lat (Timón lepida). Per últim, en altres zones, trobem l’escurçó pirinenc (Vipera aspis) i colobres com la serp collaret (Natrix natrix), la serp verd-groga (Hierophis viridiflavus), la serp llisa septentrional (Coronella austríaca) i la serp d’Eusculapi (Zamenis longissimus).

Amfibis i peixos:

La qualitat de les aigües de la vall del Madriu-Perafita-Claror fa que hi hagi una gran varietat d’animals que poblen els ambients aquàtics i que estan amenaçats per la fragilitat del seu hàbitat, així de les espècies que veurem a continuació i a excepció dels peixos, totes estan incloses en l’annex II del Conveni de Berna, per la qual cosa són espècies estrictament protegides de les quals també és protegeix el seu hàbitat prohibint la deterioració o la destrucció intencionades dels llocs de reproducció o de les seves àrees de repòs.

En l’estatge montà, a part de la truita comuna (Salmo trutta fario), autòctona i present en la majoria dels rius i estanys, trobem la truita irisada (Onchorhynchus mykiss) introduïda al riu Gran Valira i a l’estany d’Engolasters al final del segle passat i el salmó de font (Salvelinus fontinalis) introduït en algun riu d’alta muntanya i en estanys. A les aigües netes de zones humides, rius i rierols trobem el tritó pirinenc (Calotriton asper) endemisme pirinenc amenaçat al nostre país per la pèrdua d’hàbitat. Habiten també en aquests ambients humits amfibis com la salamandra comuna (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo spinosus), la granota roja (Rana temporaria) el tòtil (Alytes obstetricans).

gallfer

Gall fer

Marmota

Marmota

 

Ocells:

Entre animals en perill d’extinció presents a Andorra, i característics de l’estatge alpí, han estat identificats el trencalòs (Gypaetus barbatus) i l’àguila daurada (Aquila chrysaetos).

Als boscos antics de l’estatge alpí, sobretot en els de pi negre, es troba també el gall fer (Tetrao urogallus), espècie en perill d’extinció i protegida, a l’igual que els dos anteriors, pel Reglament d’espècies animals protegides, del 15 de desembre del 2000.

Tot i no amenaçades, també són característiques de l’estatge alpí, als boscos de pi negre la llucareta (Carduelis citrinella), i als prats alpins l’alosa vulgar (Alauda arvensis), el còlit gris (Oenanthe oenanthe), la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus), el grasset de muntanya (Anthus spinoletta ssp. spinoletta), el cercavores (Prunella collaris), la merla de pit blanc (Turdus torquatus), la perdiu xerra (Perdix perdix), el gamarús (Strix aluco), l’esparver vulgar (Accipiter nisus), el mosquiter comú (Phylloscopus collybita), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) i la mallerenga blava (Parus caeruleus).

Entre les cotes 1.200 i 2.100 m, entre prats de dall i boscos de coníferes, s’ha identificat el duc (Bubo bubo), espècie protegida i amenaçada.

Les zones del solà d’Entremesaigües i de Ràmio i de Claror-Perafita, són zones de gran valor ornitològic, segons l’atlas dels ocells nidificants d’Andorra. Es troben representades el Corriol pit-roig (Charadrius morinellus) espècie de distribució concentrada i molt escassa a tot el Pirineu i l’astor (Accipiter gentilis).

Altres espècies que també han estat identificades són la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el picot garser gros (Dendrocopos major), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), el tudó (Columba palumbus) la perdiu blanca (Lagopus mutus), el picot negre (Drycopus martius), el pela-roques (Tichodroma muraria) i l’hortolà (Emberiza hortulana).

A les obagues humides, entre els boscos de pi negre i avets, hi ha constituït uns hàbitats d’espècies rares les quals busquen zones tranquil·les, com la becada dels boscos (Scolopax rusticola), el picot negre (Dryocopus martius) i el raspinell pirinenc (Certhia familiaris). A l’estatge subalpí s’han identificat el mussol pirinenc (Aegolius funereus) i el trencapinyes (Loxia curvirostra).

A l’estatge muntà, en zones humides la cuereta torrentera (Motacilla cinerea) i l’aigüerola (Cinclus cinclus) i a les molleres de l’alpí, la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).

Mamífers:

Entre els mamífers identificats, els quals es troben amenaçats per l’home i que es veurien afavorits per l’existència d’un espai protegit, estan els característics de l’estatge alpí, com ara l’isard (Rupicapra pyrenaica), el mufló (Ovis musimon), el talp dels pirineus (Microtus pyrenaicus) i la marmota (Marmota marmota), l’esquirol (Sciurus vulgaris), típic dels boscos de pi roig i el senglar (Sus scrofa).

Altres identificats han estat la marta (Martes martes), el turó (Mustela putorius), la mostela (Mustela nivalis), el liró (Eliomys quercinus), la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i l’ermini (Mustela erminea). Gràcies al projecte FELIS (conveni entre l’Associació Filantròpica BOMOSA i el Govern d’Andorra) es va poder demostrar a l’any 2011, la presència del gat fer (Felis silvestris), espècie en perill d’extinció segons el Reglament d’espècies animals protegides d’Andorra, catalogada en l’Annex II del Conveni de Berna i inclosa en l’Annex IV de la Directiva 92/43/CEE com espècie animal d’interès comunitari que requereix una protecció estricta.

Invertebrats:

La vall també gaudeix d’una gran riquesa d’invertebrats, entre els quals més de 72 espècies de papallones (algunes dins la llista vermella de l’IUCN), gran varietat d’insectes, invertebrats aquàtics, fauna de sòl o formigues (66% de les espècies censades al Pirineu són presents a la vall).