L’agricultura i la ramaderia han estat les activitats fonamentals de l’economia andorrana i, per tant, de la vall del Madriu-Perafita-Claror. Aquí, el fons de vall va ser condicionat per a la seva utilització com a zona de conreu per a l’obtenció de productes agrícoles, tant per al consum humà com per al del bestiar.

Però és l’activitat ramadera la que ha deixat l’empremta més important a la Vall, en bona part perquè la ramaderia va ser i ha estat, fins a mitjans de segle passat, una font d’ingressos important per a l’economia del país.

La conquesta de les pastures va dibuixar de manera invisible una sèrie de divisions en els terrenys on s’exercia una explotació diferent depenent de les estacions. La classificació dels terrenys de pastura s’establia en funció de la qualitat de l’herba i del període de l’any en què es podien aprofitar. Es distingien els cortons (els més apreciats), els solans (que s’aprofitaven a la primavera i a la tardor, i que durant l’estiu solien estar vedats al bestiar per tal de reservar-ne l’herba per als ramats que baixessin de les pastures altes) i els rebaixants (situats a la part baixa de la vall i reservats per a principis de la primavera i de la tardor, abans que els ramats pugessin cap a les pastures altes o quan ja en baixaven). No són directament perceptibles a la vista, però aquestes realitats d’antany representen un element essencial del patrimoni immaterial de la Vall.

Actualment l’home continua utilitzant aquest territori, per bé que s’adapta a la realitat actual, conjugant les noves demandes (principalment activitats vinculades al lleure) amb les activitats tradicionals. La ramaderia manté una presència significativa a la Vall. D’un punt de vista turístic, i fins i tot podríem dir artístic i literari, la presència de bestiar en el paisatge li confereix una dimensió romàntica i bucòlica. Però sobretot, el bestiar que pastura a les muntanyes conserva els prats i pastures nets de plantes colonitzadores i matolls i, alhora, contribueix a fertilitzar el sòl amb les seves defecacions. També es prevenen incendis gràcies a la reducció de biomassa i s’evita la proliferació de zones llenyoses. És doncs un element essencial en la gestió forestal i el manteniment del paisatge.

Des de l’òrgan gestor de la vall dediquem els nostres esforços a que la presència de ramats a les nostres muntanyes no disminueixi. El seu retrocés suposaria una pèrdua irreparable de valors culturals, naturals, ecològics, paisatgístics i socials. Amb la seva diversitat i qualitat, aquests valors són part del nostre patrimoni, de la nostra història i de la nostra identitat.

Vacada a Perafita

Vacada a Perafita