La vall del Madriu-Perafita-Claror és un paisatge cultural, una “obra conjunta de l’home i la natura, que forma una unitat coherent pels seus valors estètics, històrics o culturals” (Llei 9/2003, del patrimoni cultural d’Andorra).

La vall conserva molts elements i les estructures d’explotació, organització i gestió dels recursos naturals (boscos, pastures, bordes, camins, aigua…) que mostren la utilització i l’evolució d’aquest territori al llarg de la història. De gran valor identitari, la vall ha esdevingut un testimoni viu de la història i les formes de vida d’un país rural de muntanya. Paratges d’una bellesa extraordinària són fruit de la interacció de l’home amb el medi.

La presentació d’una candidatura a la Llista del patrimoni mundial de la UNESCO és una prerrogativa exclusiva dels estats part de la Convenció del patrimoni mundial, signada per Andorra l’any 1993. La candidatura del paisatge cultural de la vall del Madriu-Perafita-Claror a la Llista del patrimoni mundial va ser una iniciativa conjunta del Govern d’Andorra, dels Comuns d’Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany, de la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO (CNAU) i del Comitè Nacional Andorrà de l’ICOMOS, amb la participació dels diversos actors amb interessos a la vall així com amb la dels col·lectius que utilitzen la zona.

La idea va sorgir des del Comitè Nacional Andorrà de l’ICOMOS i fou presentada per primera vegada al Ministeri de Cultura l’any 2001, i l’1 de juliol de 2004 el Comitè del Patrimoni Mundial, reunit en la seva 28a sessió a Suzhou (Xina), va aprovar la inscripció de la vall del Madriu-Perafita-Claror a la llista del Patrimoni Mundial, en la categoria de béns culturals (paisatge cultural). A dia d’avui, només hi ha 88 paisatges culturals en tot el món.

La UNESCO és la organització de les Nacions Unides per la Educació, la Ciència i la Cultura. El seu objectiu principal és contribuir al manteniment de la pau i la seguretat en el món a través de l’educació, la ciència, la cultura i la comunicació, i promoure la col·laboració entre les Nacions, per tal de garantir el respecte universal per la justícia, els drets humans i les llibertats fonamentals. La inscripció en la llista del Patrimoni Mundial consagra el valor universal excepcional d’un bé cultural o natural afí que sigui protegit en benefici de tota la humanitat.

logo+text+UNESCO_v2

Encara que la major part de la superfície de la Vall del Madriu-Perafita-Claror s’ha mantingut en el seu estat natural, la vall no és un territori verge. L’home l’ha utilitzat, l’ha recorregut i n’ha gaudit des de fa segles, configurant un paisatge en el qual la seva empremta és present arreu.

Els principals usos d’aquesta zona han estat l’activitat agrària (agricultura, ramaderia i explotació forestal), la siderúrgia i l’aprofitament hidroelèctric. Com a resultat d’aquests usos ens han arribat nombrosos elements que, integrats en un entorn natural únic, són generadors del paisatge cultural de la vall del Madriu-Perafita-Claror. La vegetació també ha estat modificada per totes aquestes activitats, l’empremta de les quals sovint s’ha de llegir de manera indirecta a partir de prats instal·lats sobre terrenys forestals, feixes fetes en vessants de fort pendent, o bedollars que substitueixen antigues pinedes.

Actualment la vall del Madriu-Perafita-Claror és l’escenari de noves activitats vinculades al lleure, de les quals cal destacar l’excursionisme, l’alpinisme, l’observació i interpretació del patrimoni natural i cultural, la caça i la pesca. La Vall la travessen dos camins de gran recorregut, el GR7 i el GR11, i camins locals què s’interconnecten i permeten accedir a peu pràcticament a qualsevol indret. L’home continua utilitzant aquest territori, per bé que s’adapta a la realitat actual, combinant les noves demandes amb les activitats tradicionals, alguna de les quals, com la ramaderia (bestiar boví i equí) manté encara una presència significativa i contribueix de manera essencial al manteniment del paisatge.

Al Madriu-Perafita-Claror trobem una varietat de microclimes gràcies a la seva extensió i a les diferències de gradient altitudinal, amb presència de vessants solanes i obagues, les quals afavoreixen una gran varietat d’hàbitats i una gran riquesa de flora, fauna i paisatge. El punt més baix es situa a cota 1.056 m, i el més alt a cota 2.905 m al Pic de la Portelleta, tots dos punts a la parròquia d’Escaldes-Engordany.

El gradient hipsomètric entre el punt més alt i el més baix, 1.685 m, així com aquestes diferències d’orientació, fa que hi hagi molta varietat de sòls i afavoreix la gran varietat de vegetació i la diversitat de microclimes.

També hi ha una parapública i una societat que utilitzen recursos hídrics de la vall: Forces Elèctriques d’Andorra, responsable de l’aprofitament hidroelèctric de les aigües del riu Madriu, i la Companyia d’Aigües Potables d’Escaldes-Engordany, que abasteix d’aigua la parròquia del mateix nom. En ambdós casos, la contribució de la vall del Madriu-Perafita-Claror és generosa i de gran importància, si tenim en compte que l’aigua captada al riu Madriu permet la producció de l’15% del total de l’energia elèctrica generada al país, i que les seves aigües garanteixen el subministrament d’aigua potable al 20% de la població nacional.