Quan parlem de la vall de Madriu-Perafita-Claror, parlem d’un patrimoni natural i cultural únic, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Els seus estanys, boscos i camins històrics són ben coneguts, però amaguen un tresor geològic que passa sovint desapercebut: les glaceres rocalloses.

Aquestes formacions, que podríem confondre fàcilment amb simples tarteres, són en realitat vestigis fascinants d’un passat glacial. A les valls d’Ensagents, Perafita i a la mateixa Madriu, especialment als vessants nord, podem trobar-ne alguns dels millors exemples del Pirineu. Són, podríem dir, “glaceres de manual” per a l’estudi científic.

Què és una glacera rocallosa?

Una glacera rocallosa és una llengua de gel i blocs que es va formar fa uns 11.000 anys en aquesta zona, durant un període climàtic fred i sec. La neu, escassa però persistent, es compactava en gel als peus de les parets, i alhora es barrejava amb la caiguda constant de blocs. El resultat: un flux dens de roques molt abundant i gel que actuava com a ciment, que descendia lentament vessant avall.

El que avui veiem és només la seva “pell fossilitzada”: masses lobulars de blocs que encara conserven la forma de llengua i que contrasten amb les tarteres convencionals.

La vall de Madriu, un laboratori natural

El Madriu és un autèntic museu a l’aire lliure per qui vulgui descobrir aquestes formacions:

• A la vall d’Ensagents hi trobem glaceres rocalloses perfectament definides als peus de les cingleres obagues de la vall.
• A Perafita, la presència de material metamòrfic, ha permès una conservació espectacular d’aquestes llengües, que ens recorden a una colada de lava que ha baixat pel vessant de la muntanya, tot i que de volcànic, no en té res!
• A les obagues de la vall de Madriu, les condicions climàtiques més fredes de la zona i el material granític, han deixat empremtes de gran valor científic: és aquí on es poden estudiar “glaceres de manual”, ideals per entendre la diferència entre una tartera i una glacera rocallosa.

Aquest conjunt fa que la vall sigui un punt de referència per a la recerca geològica i climàtica al Pirineu, a més d’un reclam per al visitant curiós.

Com diferenciar-les d’una tartera?

Si dubtem, hi ha dos indicadors clau:

1. La forma lobular, com una llengua que avança lentament a causa de la gravetat.
2. L’origen dels blocs: moltes vegades han viatjat desenes o centenars de metres des de les parets rocoses d’on van caure, cosa impossible en una tartera simple on els blocs baixen rodolant fins aturar la seva caiguda.

A més, les glaceres rocalloses granítiques, com les de Madriu, són les que millor han resistit el pas del temps i podem observar gairebé intacte la seva estructura original.

Estan actives encara?

Tot i la seva espectacularitat, les glaceres rocalloses de la vall de Madriu són relictes: no conserven gel al seu interior. Les úniques glaceres rocalloses actives del Pirineu es troben a Besiberris, Posets i Cotiella. Però això no els resta interès; al contrari, ens permet llegir la història climàtica del Pirineu i entendre com era la vida en períodes molt més freds.

Una visita amb valor afegit

Recórrer els senders del Madriu no és només endinsar-se en un paisatge cultural i natural excepcional: és també viatjar al passat glacial dels Pirineus. Qui sàpiga observar trobarà, més enllà d’estanys i boscos, unes empremtes que expliquen com la muntanya va reaccionar a l’última gran fredorada.

Les glaceres rocalloses de la vall de Madriu, d’Ensagents i de Perafita són un tresor geològic i turístic que combina ciència i bellesa. Una raó més per descobrir, amb ulls nous, aquest racó privilegiat del Pirineu andorrà.