La farga del Madriu és un Bé d’Interès Cultural en la categoria dels jaciments arqueològics inclòs en el paisatge protegit de la VMPC. Integra una zona definida com a reserva patrimonial /arqueològica (ZRA) pel Pla de conservació de la VMPC, i reuneix un conjunt patrimonial no només siderúrgic, sinó també agropecuari i viari. Aquest conjunt és representatiu de la diversitat temàtica de la vall, i els seus vestigis arqueològics cobreixen prop de sis segles d’història de la VMPC. És doncs un jaciment destacat de la història de la vall, però és també i sobretot un jaciment nacional singular, ja que no n’existeix cap altre conservat íntegrament (Farga i entorn). A més, és un exemple únic de farga a la catalana del segle XVIII. L’estudi d’aquesta tipologia és inèdita als Pirineus,

Per tot això, el 12 de juliol del 2021 el Ministeri de cultura i esports del govern d’Andorra i la comissió de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror signaven el  conveni de col·laboració relatiu al programa integral de conservació i revaloració del jaciment de la farga d’Andorra (Madriu) que marcaven les pautes de la col·laboració tècnica i econòmica en el projecte per ambdues parts.

Es tractava de realitzar un estudi complet de la farga del Madriu que inclogués excavacions arqueològiques i anàlisis dels materials en laboratori especialitzat. A posteriori, es realitzarien les intervencions necessàries per la conservació de les restes i la seva posada en valor perquè poguessin ser visitades.

Seria la primera intervenció de conservació integral que es feia a la vall, i l’estudi permetria conèixer de primera mà l’activitat siderúrgica entre els segles 18 i 19  i com va configurar, en part, la personalitat de la societat pirinenca, i andorrana en particular.

Les estructures de la farga i del martinet cobreixen uns 1000 m2. Afegin l’escorial i algunes estructures associades, el total de la superfície del jaciment, sense comptabilitzar els accessos (camins), és de 1.245 m2 i s’hauran de tractar al voltant de 345 metres lineals de murs de pedra seca a doble parament.

Primera campanya: setembre 2021

Els treballs s’havien d’iniciar al 2020, però la crisis sanitària no ho va permetre. Així, finalment es van iniciar al setembre del 2021.

Cap dels edificis conservava la seva volumetria original, per contra encara és llegien la planta de tots ells. L’alçada de murs era molt  variable tot i que, en la major part, les estructures estaven molt arrasades (50 cm d’alçada mitjana).

L’equip que va treballar en aquesta primera campanya incloia membres del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i de l’association Artisans Bâtisseurs en Pierre Sèche (ABPS), així com tècnics del Departament de Patrimoni Cultural, del Comú d’Andorra la Vella i de la Vall del Madriu-Perafita-Claror.

L’equip de pedra seca es va centrar en la restauració del doble mur sud del botàs i va iniciar la restitució del mur sud-est de l’antepara, mentre que l’equip d’arqueòlegs va intervindre en el martinet i el canal. Precisament l’excavació de la part inicial del canal va proporcionar una de les troballes més significatives d’aquesta campanya, la base de fusta de la caixa de vent. És la tercera estructura d’aquest tipus que es documenta als Pirineus!!

Primera setmana de treballs (20 setembre 2021)- S’ha començat la restauració del sector est del mur de tancament del Prat de Paleta amb la tècnica de la pedra seca. Així mateix, un sondeig arqueològic a tocar d’aquest mur ha evidenciat una fase d’ocupació anterior a la construcció del martinet de la Farga (finals del segle XVIII).

Tercera setmana dels treballs (29 setembre 2021)- L’equip d’arqueòlegs ha pogut documentar la fomentació i la infrastructura del martinet i ha començat l’excavació del canal, que ha proporcionat una de les troballes més significatives, la base de fusta de la caixa de vent.

Enllaç video

Segona campanya: agost 2022

L’equip que ha estat treballant en aquesta segona campanya ha tornat a incloure membres del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i de l’association Artisans Bâtisseurs en Pierre Sèche (ABPS), així com tècnics del Departament de Patrimoni Cultural, de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, però no ha comptat amb els treballadors del Comú d’Andorra la Vella.

En la 1a campanya, l’equip de pedra seca es va centrar en la restauració del doble mur sud del botàs i va iniciar la restitució del mur sud-est de l’antepara, mentre que l’equip d’arqueòlegs va intervenir en el martinet i el canal.

El projecte de la segona fase de restauració es centrava en la ferreria (restauració i cristal·lització de les parets del taller, del cambrot i dels murs de la zona d’aigua, i adequació dels sòls per assegurar la protecció de la reserva arqueològica).

Tot i que no estava inicialment previst, l’evolució dels treballs arqueològics ha mostrat que era prioritari actuar en la farga perquè el mur de contenció nord del sector de les trompes havia col·lapsat gairebé des de la base i el mur ja no es recolzava sobre un terra ferm. L’enfonsament podria afectar una part del botàs restaurat l’any 2021 i, en tot cas, en resultaria una colmatació de les estructures posades a la llum l’any 2022.

Pels arqueòlegs el programa inicial se centrava en conjunt de la farga, i una vegada enllestida aquesta fase preliminar, el segon equip havia d’actuar en la carbonera i en els tres àmbits de la casa de la farga.

Però durant la campanya del 2021 es van identificar a la casa de la farga unes construccions l’existència de les quals no es coneixia. En particular, al nord, una cabana implantada en la pendent i un probable forn de pa que s’ubiquen, respectivament, damunt del sector d’habitació i de la sala annexa est de la casa. Vista la interrelació funcional entre els dos àmbits centrals, es va prioritzar l’excavació d’aquesta construcció. Cal també afegir-hi la tasca suplementària derivada del fet que l’alçada conservada dels murs de la casa de la farga superava la previsió. Així, es van anul·lar algunes  intervencions en la carbonera i es va deixar la  documentació dels dos espais laterals de la casa i el forn per la campanya 2023.

Val a dir que al marge d’aquestes contingències imprevisible, però normals, en un treball d’aquest tipus, cal afegir-hi la climatologia adversa. Les pluges a la tarda, gairebé quotidianes, han dificultat el correcte desenvolupament del cronograma.