La farga del Madriu és un Bé d’Interès Cultural en la categoria dels jaciments arqueològics inclòs en el paisatge protegit de la VMPC. Integra una zona definida com a reserva patrimonial /arqueològica (ZRA) pel Pla de conservació de la VMPC, i reuneix un conjunt patrimonial no només siderúrgic, sinó també agropecuari i viari. Aquest conjunt és representatiu de la diversitat temàtica de la vall, i els seus vestigis arqueològics cobreixen prop de sis segles d’història de la VMPC. És doncs un jaciment destacat de la història de la vall, però és també i sobretot un jaciment nacional singular, ja que no n’existeix cap altre conservat íntegrament (Farga i entorn). A més, és un exemple únic de farga a la catalana del segle XVIII. L’estudi d’aquesta tipologia és inèdita als Pirineus,

Per tot això, el 12 de juliol del 2021 el Ministeri de cultura i esports del Govern d’Andorra i la comissió de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror signaven el  conveni de col·laboració relatiu al programa integral de conservació i revaloració del jaciment de la farga d’Andorra (Madriu) que marcaven les pautes de la col·laboració tècnica i econòmica en el projecte per ambdues parts.

Es tractava de realitzar un estudi complet de la farga del Madriu que inclogués excavacions arqueològiques i anàlisis dels materials en laboratori especialitzat. A posteriori, es realitzarien les intervencions necessàries per la conservació de les restes i la seva posada en valor perquè poguessin ser visitades.

Seria la primera intervenció de conservació integral que es feia a la vall, i l’estudi permetria conèixer de primera mà l’activitat siderúrgica entre els segles 18 i 19  i com va configurar, en part, la personalitat de la societat pirinenca, i andorrana en particular.

Les estructures de la farga i del martinet cobreixen uns 1000 m2. Afegin l’escorial i algunes estructures associades, el total de la superfície del jaciment, sense comptabilitzar els accessos (camins), és de 1.245 m2 i s’hauran de tractar al voltant de 345 metres lineals de murs de pedra seca a doble parament.

 

Primera campanya: setembre 2021

Els treballs s’havien d’iniciar al 2020, però la crisis sanitària no ho va permetre. Així, finalment es van iniciar al setembre del 2021.

Cap dels edificis conservava la seva volumetria original, per contra encara és llegien la planta de tots ells. L’alçada de murs era molt  variable tot i que, en la major part, les estructures estaven molt arrasades (50 cm d’alçada mitjana).

L’equip que va treballar en aquesta primera campanya incloia membres del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i de l’association Artisans Bâtisseurs en Pierre Sèche (ABPS), així com tècnics del Departament de Patrimoni Cultural, del Comú d’Andorra la Vella i de la Vall del Madriu-Perafita-Claror.

L’equip de pedra seca es va centrar en la restauració del doble mur sud del botàs i va iniciar la restitució del mur sud-est de l’antepara, mentre que l’equip d’arqueòlegs va intervindre en el martinet i el canal. Precisament l’excavació de la part inicial del canal va proporcionar una de les troballes més significatives d’aquesta campanya, la base de fusta de la caixa de vent. És la tercera estructura d’aquest tipus que es documenta als Pirineus!!

Durant la primera setmana de treballs, es va començar la restauració del sector est del mur de tancament del Prat de Paleta amb la tècnica de la pedra seca. Així mateix, un sondeig arqueològic a tocar d’aquest mur va evidenciar una fase d’ocupació anterior a la construcció del martinet de la Farga (finals del segle XVIII).

La tercera setmana dels treballs, l’equip d’arqueòlegs va poder documentar la fomentació i la infrastructura del martinet i ha començat l’excavació del canal, que va proporcionar una de les troballes més significatives, la base de fusta de la caixa de vent.

Enllaç video

Segona campanya: agost 2022

L’equip que va estar treballant en aquesta segona campanya va tornar a incloure membres del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i de l’association Artisans Bâtisseurs en Pierre Sèche (ABPS), així com tècnics del Departament de Patrimoni Cultural, de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, però no va comptar amb els treballadors del Comú d’Andorra la Vella.

En la 1a campanya, l’equip de pedra seca es va centrar en la restauració del doble mur sud del botàs i va iniciar la restitució del mur sud-est de l’antepara, mentre que l’equip d’arqueòlegs va intervenir en el martinet i el canal.

El projecte de la segona fase de restauració es centrava en la ferreria (restauració i cristal·lització de les parets del taller, del cambrot i dels murs de la zona d’aigua, i adequació dels sòls per assegurar la protecció de la reserva arqueològica).

Tot i que no estava inicialment previst, l’evolució dels treballs arqueològics ha mostrat que era prioritari actuar en la farga perquè el mur de contenció nord del sector de les trompes havia col·lapsat gairebé des de la base i el mur ja no es recolzava sobre un terra ferm. L’enfonsament podria afectar una part del botàs restaurat l’any 2021 i, en tot cas, en resultaria una colmatació de les estructures posades a la llum l’any 2022.

Pels arqueòlegs el programa inicial se centrava en conjunt de la farga, i una vegada enllestida aquesta fase preliminar, el segon equip havia d’actuar en la carbonera i en els tres àmbits de la casa de la farga.

Però durant la campanya del 2021 es van identificar a la casa de la farga unes construccions l’existència de les quals no es coneixia. En particular, al nord, una cabana implantada en la pendent i un probable forn de pa que s’ubiquen, respectivament, damunt del sector d’habitació i de la sala annexa est de la casa. Vista la interrelació funcional entre els dos àmbits centrals, es va prioritzar l’excavació d’aquesta construcció. Cal també afegir-hi la tasca suplementària derivada del fet que l’alçada conservada dels murs de la casa de la farga superava la previsió. Així, es van anul·lar algunes  intervencions en la carbonera i es va deixar la  documentació dels dos espais laterals de la casa i el forn per la campanya 2023.

Val a dir que al marge d’aquestes contingències imprevisible, però normals, en un treball d’aquest tipus, cal afegir-hi la climatologia adversa. Les pluges a la tarda, gairebé quotidianes, van dificultar el correcte desenvolupament del cronograma.

Tercera campanya: agost 2023

Com en les campanyes anteriors, s’ha comptat amb un equip pluridisciplinari, especialista amb pedra seca, arqueologia, recerca, etc. S’ha tornat a comptar amb membres del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i de l’association Artisans Bâtisseurs en Pierre Sèche (ABPS), així com tècnics del Departament de Patrimoni Cultural, de la Vall del Madriu-Perafita-Claror. A més, s’ha tornat a comptar amb els treballadors del Comú d’Andorra la Vella i, per primera vegada, amb els del Comú d’Escaldes-Engordany.

Després de dos anys centrats principalment en la documentació i la restauració de la ferreria (2021 i 2022), els treballs del 2023 es van dur a terme en la farga i en la casa de la farga.

Al igual que els anys anteriors, les excavacions van confirmar les hipòtesis de treball dels investigadors i van lliurar uns elements constructius desconeguts. Entre altres, es van ressenyar un canal destinats a assecar el subsòl de la carbonera, es va documentar la primera casa de la farga (1732) i es va descobrir un segon forn de pa en la casa datada del segle XIX, que s’inscriu en la fase d’ampliació de la farga i de construcció de la ferreria. El funcionament coetani d’aquest forn amb el que ja s’havia descobert l’any anterior va revalidar la funció de fleca de la farga del Madriu. La producció de pa, completada amb productes portats de la vall central del Valira i de Catalunya, es destinava als traginers, als carboners i, probablement, als pastors que cohabitaven amb ells a la part alta del Madriu durant l’estivada (de juliol a l’octubre).

El material arqueològic, les ceràmiques, els objectes i les monedes trobades, han corroborat la cronologia evolutiva de les diferents infraestructures arquitectòniques datades mitjançant l’estratigrafia arqueològica i la documentació escrita. Aquests objectes completen el corpus ja obtingut i servirà per il·lustrar la vida quotidiana dels obrers a 2.000 metres d’alçada. També s’hi suma el mostreig paleosiderúrgic, en curs d’estudi pel laboratori Iramat del CNRS, que ha de facilitar la contextualització de la cadena operativa del ferro en aquesta farga “a la catalana” primerenca.

 

Pel que fa als treballs de conservació que motiven el programa de la farga, malgrat les dificultats derivada de l’estat sanitari precari d’algunes de les edificacions i l’alçada conservada (prop de 3 metres), amb uns setantena metres lineals de murs de pedra seca restaurats en quatre setmanes, els margers i els alumnes, dirigits per un companyó de l’escola ABPS, han assolit els objectius programats pel 2023. S’ha salvaguardat la totalitat dels vestigis del taller siderúrgic i els progressos en la preservació de la casa han estat decisius. Paral·lelament, la formació en pedra seca ha seguit el seu curs i els primers alumnes haurien de poder presentar-se al primer nivell de formació a la tardor 2023.

Quarta i última campanya: agost 2024

Per la última campanya, i igual que en les campanyes anteriors, s’ha comptat amb un equip pluridisciplinari, especialista amb pedra seca, arqueologia, recerca, etc. S’ha tornat a comptar amb membres del Centre national de la recherche scientifique (CNRS) i de l’association Artisans Bâtisseurs en Pierre Sèche (ABPS), així com tècnics del Departament de Patrimoni Cultural, de la Vall del Madriu-Perafita-Claror i dels treballadors del Comú d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany. A més, al coincidir amb el 20e aniversari de la inscripció de la Vall en la llista del Patrimoni de la Humanitat, els joves del Campus Internacional UNESCO, organitzat per la ocasió, han passat part de la seva estada a la Vall ajudant en les tasques de restauració.

L’objectiu de la quarta campanya és restaurar els vestigis de les dos cases, l’una del segle XVIII i l’altra del XIX. Aquesta darrera presenta la peculiaritat de disposar de dos forns de pa que testimonien del paper destacat de la botiga que albergava aquesta farga aixecada a prop de 2.000 m d’altitud. També s’ha previst d’intervenir en diferents elements arquitectònics associats amb la conducció i l’emmagatzematge de l’aigua. Per últim, i no menys important, d’acord amb el pla de conservació es restaurarà l’entorn del jaciment per tornar-li el seu estat inicial i s’adequarà l’espai per poder implantar l’itinerari d’interpretació.

S’ha complert amb les expectatives.

Pel que fa a l’arqueologia, tret d’algunes tasques a la farga per lliurar la correcta interpretació necessària per assegurar l’autenticitat de l’actuació dels mestres de pedra seca, els treballs s’han centrat en diversos edificis agropecuaris que comparteixen el mateix espai que la farga. El seu estudi ha de permetre perfilar i aprofundir el coneixement sobre l’ocupació anterior a la siderúrgia de manera a incloure el coneixement de la fase siderúrgica en la lectura històrica del paisatge del Madriu.

Pel que fa als treballs de pedra seca, s’ha acabat la restauració i consolidació dels murs, canals d’humitats,  forns de pà i últims elements. S’han restituit terres tècnics de tractament mineral per protegir l’original que ha quedat soterrat. També s’ha recreat la cambra de combustió.

 

Tal i com estava previst, també s’ha començat a treballar en l’adequació de l’espai per poder acollir les visites, i en la senyalètica per que les visites siguin comprensibles.

 

L’adequació del circuit interpretatiu no ha quedat del tot enllestida per uns imprevistos d’última hora, però que en tot cas s’espera poder enllestir abans de la temporada d’estiu 2025.

Tot i així, es pot dir que la part dels treballs in-situ del projecte de conservació i revaloració del jaciment de la farga del Madriu han quedat enllestits. Els especialistes del CNRS i de Patrimoni Cultural involucrats en el programa continuaran però treballant per editar una monografia sobre la història de la producció del ferro a l’oest dels Pirineus (2026). D’altra banda, a nivell turístic, el 2025, es dedicarà a l’actualització de la guia de l’itinerari siderúrgic del Madriu i, en coordinació amb l’associació europea, s’iniciarà la implementació del sender transfronterer de la Ruta del Ferro als Pirineus, projecte l’objectiu final del qual és unir els recursos culturals de la Ruta de l’Atlàntic a la Mediterrània (2026/27).

Aquesta última campanya ha permés incrementar l’especialització dels alumnes, alguns del quals podran presentar-se al primer nivell de formació a la tardor 2024, i els que ja van obtenir el diploma l’any passat podran optar al segon nivell de formació.